Nuredduna

El punt de partida de la història és el mite de Nuredduna, la protagonista del poema èpic "La deixa del geni grec” escrit l'any 1900, a Pollença, pel poeta Miquel Costa i Llobera, amb drets lliures pel temps que ha passat desde la seva publicació. Igualment, estem en procés de recerca per confirmar-ho i averiguar més. En forma de conte, na Neus guardarà l’aventura de Nuredduna al seu imaginari infantil, quan el seu pare li esmenta el conte cada nit abans de dormir. Anys després, quan ja ha madurat i és adolescent, una nit de Sant Joan a la platja, cremant el conte a una de les fogueres, descobreix que a través del foc oblida allò que crema, i a través de l’aigua revisita a la ment allò que submergeix.

En el susdit poema es narra l'aventura d'uns grecs, desembarcats fa mil·lennis a Mallorca, prop del Port de Pollensa. Amb ells, viatja un jove poeta, Melesigeni, un alter ego d'Homer. Al poema es relata com aquests grecs són fets presoners per les tribus natives de l'illa, per a ser sacrificats en els talaiots prop de les coves d'Artà.
Però una nit, la sacerdotessa mallorquina anomenada Nuredduna, enamorada del jove poeta Melesigeni, es decideix a alliberar-lo. Després, amb el manca de la fugida, Melesigeni oblida dins de la cova la seva lira i per astúcia i confiar a l’estranger, causa la mort de Nuredduna. Serà aquest, doncs, el llegat del geni grec, un classicisme que romandrà dins la cultura popular i donarà lloc a la poesia culta.

La nostra intenció és adaptar el mite a l’actualitat, establint una inevitable connexió entre l’amenaça dels grecs, i l’amenaça del turisme a les Illes Balears. Arribem a la conclusió de que la cultura, és el llegat de records que han anat sobrevisquent de generacions en generacions. Ens servim d’ella per retratar la nostra història al paisatge mallorquí.

Nuredduna és un projecte que va nèixer amb el nom de “Els records cremen”, representant com s’obliden els records a la ment. La imatge per retratar-ho es un fotograma cremat en negatiu.

A la fotografía fixe en 35mm sempre recomanen tirar les tres primeres imatges en negre per passar el rodet. Moltes vegades arrisquem a tirar a plena llum aquella tercera, veure com la llum es menja la imatge que veuen els teus ulls. Tot i això, per no perdre aquella imatge, aquell record, en cas que la llum el cremi sencer, repetim aquella fotografia per tal de retenir-la a la nostra memòria i no perdre-la en l’oblit.

El format permet experimentar molt més amb els aspectes formals, amb el temps i la imatge. Volem jugar amb la llum que es cola a la peŀlícula, crear flares, distorsions visuals i cromàtiqus, així com nosaltres intervenir en el propi negatiu, per després Kinescopar aquest mateix i deixar rastre de la nostra implicació sobre el records.
El digital no ens permet recrear-ho d’aquesta manera, les sobreexpoicions queden molt artificials i l’estètica dílica es perd amb la definició de la imatge. A més, no ens podem permetre intervenir sobre el material físic, sobre el brut de la imatge gravada.
Narrativament, és la nostra manera de retratar i tractar els records, de recrear interludis experimentals que ens enviin a una atmosfera sensorial de com funciona la ment de cara a recordar i oblidar.

El nostre curt recull diversos estils cinematogràfics interessants. No sols aborda el gènere dramàtic des de la sensibilitat, sinó que destaca pel seu component més experimental en la forma i estructura de la peça. Aquests interludis d’intervenció sobre el format analògic que provoquen tanta nostalgia i sensorialitat tan cautivadora en el públic.

El fet que el curt prengui lloc a Mallorca i que contem el mite de Nuredduna (que tracta la desconfiança amb l’estranger) ens fa establir una connexió amb l’actual context sociopolític a les illes amb el turisme. Ens genera incertesa que un discurs reivindicatiu sobre la massificació del turisme a les illes es menji la nostra premissa inicial. Plantegem visitar el conflicte del turisme desde la descripció de l’espai on té lloc la història. És impossible no posicionar-se, llavors prenem consciència de quina és la realitat que amenaça a la illa i l’esmentem a favor d’establir aquesta connexió amb el mite de Nuredduna plena de simbolisme sobre l’amenaça i desconfiança amb l’estranger.

Desde la primera fase d'escriputa del projecte va molt lligada a l’adolescència, és una altra història viscuda desde la visió adolescent i protagonitzada per elles. Sempre hi ha espai per aquest punt de vista jove, però no proposem una innovació en aquest apartat des d’on contem la història. Contem la història desde aquest punt de vista perquè és el que coneixem i desde on l’hem viscut nosaltres fins ara. Ens diferencia com decidim contar-ho, serà amb la nostra proposta renovadora en la forma i visualment atractiva. A més, com ja hem dit sempre està benvinguda la jove creadora i l’emergent nova manera de contar desde la joventut.

És un fenomen universal que tothom ha conegut, viscut, i en algun moment reflexionat d’alguna manera. D’aquesta manera l’espectador es pot identificar amb el raonament que plantegem. Per una banda, volem aconseguir que la gent com nosaltres que sobrepensa sobre els records i la memòria, anclada al passat, pugui empatitzar i emocionar-se amb la nostra vivència. D’altra banda, fer reflexionar a la gent que no s’ha plantejat tant el tema durant la seva joventut, i connectar amb la seva experiència, fer-los creure que és aplicable a la seva vida.

Tot l'equip formem part d'ESCAC i portem rodant junts desde l'inici de carrera. Hem experimentat a diferents departaments fins trobar el que ens representa més a cada una i on ens sentim més creatives.
Creiem que som les persones adequades per contar aquesta història, i de la manera més personal i creativa.
Concretament, noltros com a directores portem treballant juntes en diversos projectes, tot va començar a "Un diumenge, 4 de Juny" dirigit per na Marta Jaume i fotografia feta per na Gisela Obradó. Desde allà, vem treballar molt de la mà i va sortir la dinàmica de coodirigir aquest projecte.
La resta de l'equip ens ha acompanyat desde el començament i les propostes de cada departament son cada vegada més a fins i creatives. Hi ha una gran comunicació i moltes ganes de crear juntes.
Actualment, ja hem rodat el teaser i una segona pràctica per fer proves d'estil i to. Estem molt contentes amb les dinàmiques dels caps de departament i el resultat que anirem compartint proximament.